Desgraciadament, les caigudes en començar a caminar (al voltant de l’any de vida) produeixen freqüents traumatismes en les dents de llet arribant fins i tot a produir la sortida completa o avulsión d’aquests. El primer que hem de tenir en compte és que la dent permanent es troba íntimament unida a l’arrel de la dent de llet, per tant, un cop, per mínim que sembli, pot produir una alteració en la formació correcta de la dent definitiva que es farà evident quan es produeixi la seva erupció.

En aquests casos és imprescindible acudir el més aviat possible al dentista o odontopediatra perquè avaluï les circumstàncies del traumatisme i efectuï un seguiment adequat de l’evolució de les dents afectades. Si el traumatisme ha provocat la pèrdua de la dent de llet a una edat molt primerenca, és necessari conèixer que l’absència de dents en el sector anterior pot afectar les funcions orals del nen com la fonació, masticació, deglució i l’estètica repercutint en la socialització del nen. Quan es perd una dent de llet, és necessari col·locar una pròtesi per a recuperar aquestes funcions.