Es troba àmpliament provat que la presència d’hàbits com l’ús prolongat del xumet o biberó (més enllà de l’any de vida) o la succió del polze o altres dits, pot produir alteracions del creixement normal dels maxil·lars. L’eliminació d’aquests hàbits ha de fer-se el més aviat possible, de manera que es pugui produir una normalització espontània del seu creixement. Si això no és possible, seria necessari acudir a mitjans (normalment aparatología) per a esmenar les alteracions causades. Altres costums com mossegar-se les ungles, determinats objectes… poden ser elements que, potencialment, produeixin alteracions en les dents o en l’articulació de la mandíbula. Existeixen altres hàbits com la respiració bucal que poden produir alteracions en el desenvolupament dels maxil·lars.

Les revisions pel odontopediatra quan no hi ha problemes de salut dental han de realitzar-se cada sis mesos. Quan augmenta l’índex de risc de malaltia oral, aquesta periodicitat es redueix entre tres mesos i un mes, segons la patologia del nen.

Els nens amb fractures dentàries o algun tipus d’aparell en la boca es vigilaran amb més freqüència, però les pautes sempre les marcarà el professional.

La dent de llet s’ocupa de guiar la sortida de la dent permanent i que surti en el seu lloc correcte ocupant l’espai necessari. La pèrdua primerenca d’una dent de llet obliga a col·locar un aparell que mantingui el lloc de la dent permanent fins a la seva completa sortida. El odontopediatra valorarà les circumstàncies i aparatología precisa en cada cas.

Evitar el dolor que produeixen les càries ja és raó suficient per a conservar la salut de les dents però, a més, cal recordar que la càries és un procés infecciós i pot afectar altres parts de l’organisme.

Des que surten les dents de llet (sis mesos), fins que es completa el recanvi dentari (dotze anys), la funció de les dents temporals és molt important. S’ocupen de mantenir l’espai i guiar la sortida dels permanents, també influeixen en les funcions de masticació i deglució i en el correcte aprenentatge de la fonació. Totes aquestes raons són més que suficients per a intentar mantenir en correcte estat de salut les dents i queixals de llet.

En l’actualitat, es ve disminuint la recomanació de suplements de fluor en comprimits i pastilles, limitant-se la seva prescripció a nens amb alt índex de risc de càries. L’ideal és recomanar la utilització del fluor de manera directa, mitjançant col·lutoris fluorats diaris, pasta dentifrícia o l’empleat habitualment, en aplicacions tòpiques de fluor en el gabinet dental.

Aquest costum resulta molt perjudicial per a les dents temporals. La destrucció que es produeix en aquests, és molt ràpida i agressiva. Tampoc s’han de donar aliments edulcorats en el biberó (fins i tot sucs de fruites) ni mantenir-lo durant hores en la boca del nen ja que podria provocar l’anomenada “càries del biberó”.

Les dents de llet també poden sofrir càries. És més, per les característiques pròpies de les dents de llet, quan s’inicia la càries, la progressió és més ràpida que en l’adult.

Desgraciadament, les caigudes en començar a caminar (al voltant de l’any de vida) produeixen freqüents traumatismes en les dents de llet arribant fins i tot a produir la sortida completa o avulsión d’aquests. El primer que hem de tenir en compte és que la dent permanent es troba íntimament unida a l’arrel de la dent de llet, per tant, un cop, per mínim que sembli, pot produir una alteració en la formació correcta de la dent definitiva que es farà evident quan es produeixi la seva erupció.

En aquests casos és imprescindible acudir el més aviat possible al dentista o odontopediatra perquè avaluï les circumstàncies del traumatisme i efectuï un seguiment adequat de l’evolució de les dents afectades. Si el traumatisme ha provocat la pèrdua de la dent de llet a una edat molt primerenca, és necessari conèixer que l’absència de dents en el sector anterior pot afectar les funcions orals del nen com la fonació, masticació, deglució i l’estètica repercutint en la socialització del nen. Quan es perd una dent de llet, és necessari col·locar una pròtesi per a recuperar aquestes funcions.

El dentista o odontopediatra té l’ocasió de diagnosticar qualsevol alteració en la posició dels maxil·lars que pugui modificar el correcte desenvolupament de la boca del nen. Així, es poden eliminar la presència de mals hàbits com xuclar-se el dit o usar el xumet o biberó durant molt de temps que afavoreixen aquestes maloclusions.

En principi, com qualsevol procés de creixement infantil, no existeixen rígides “dates concretes” per a l’erupció de cada dent. Les mitjanes són només aproximatives ja que cada nen té el seu propi “rellotge biològic”. Convé, això sí, que tot el procés sigui supervisat pel dentista.

Aquest recanvi es farà en dues fases: entre els sis i vuit anys (els quatre incisius superiors i inferiors i els queixals dels sis anys) i entre els deu i dotze (la resta de les dents, excepte els queixals del seny que faran la seva aparició més tard). Un fet important en la primera fase és l’aparició als sis anys del primer molar permanent, que erupciona per darrere dels queixals de llet. Com no li precedeix la caiguda de cap dent, aquest procés pot passar desapercebut. Molts pares creuen que es tracta d’una dent de llet.

Encara que s’han associat determinats problemes amb la sortida de les dents (aparició de febre o augment de processos infecciosos), no està demostrat que sigui la causa directa. Existeixen en el mercat solucionis o pomades destinades a alleujar aquestes molèsties. Cal advertir que algunes contenen gran quantitat de sucre que pot danyar a les dents i unes altres que contenen alcohol, gens recomanable per a un bebè.

Les dents de llet o temporals comencen la seva erupció als sis mesos d’edat, començant per les dues dents centrals inferiors. Fins als 30-36 mesos, es produeix l’aparició dels 20 dents temporals. Després d’aquesta etapa es mantindran sense recanvis fins als sis anys, moment important en el qual comença la sortida de dents permanents. De totes maneres és possible que alguns nens comencin l’erupció de les primeres dents als 9-12 mesos. Aquesta dada serà important tenir en compte, perquè com més tard surten les dents de llet, més tard es produirà el recanvi.