Les malalties periodontals, en tractar-se de processos infecciosos generalment crònics, poden interactuar amb molts processos generals:

1. La periodontitis no controlada està relacionada amb el naixement de nens prematurs.
2. Les dones amb periodontits i en període posmenopáusico sense aportació de complement hormonal, presenten major risc de patir osteoporosi i podrien perdre les dents amb la progressió de la periodontitis.
3. Els últims estudis indiquen una relació entre les malalties cardiovasculars i la periodontitis. Sembla que la geniva malalta pot ser la porta d’entrada de bacteris que passen a la sang, facilitant així la formació d’obstruccions arterials que poden incrementar el risc d’infarts de miocardi.
4. És freqüent la coincidència de diabetis mellitus i de malalties infeccioses com són les periodontals progressives. Totes dues malalties interactuen i, de fet, el control de la diabetis facilita el tractament periodontal col·laborant a mantenir l’estabilitat de la diabetis i fins i tot a reduir la dosi d’insulina necessària en el tractament.
5. Recents estudis relacionen la presència d’infeccions bucals, com les malalties periodontals, amb la disminució del rendiment muscular i la capacitat física.

Aquestes i moltes altres raons porten a afirmar que una geniva sana és sinònim d’una vida sana.

En el cas de les gingivitis els tractaments aconsegueixen resoldre’s amb total normalitat sense seqüeles i amb les periodontitis se solen haver de corregir defectes que la malaltia ha generat. En qualsevol cas, els tractaments poden aconseguir detenir les malalties periodontals de manera indefinida, aconseguint el manteniment de les dents. No obstant això, atès que es tracta d’una malaltia infecciosa amb capacitat de reactivar-se, el manteniment dels resultats depèn de gran mesura dels controls professionals de manteniment periòdic.

A vegades no es produeix un control total i la malaltia continua evolucionant, encara que molt més lentament que sense tractament. Aquestes formes solen ser:

• Formes molt agressives com la d’alguns nens i adults joves.
• Fumadors
• Quan hi ha estrès intens i continuat.
• En pacients amb altres malalties o que prenen certs medicaments.

GINGIVITIS: És suficient una millora de la higiene oral i profilaxis periodontals que són actuacions preventives ràpides, senzilles i gens molestes. Habitualment es realitza en una o dues sessions i sol ser convenient realitzar una reavaluació del tractament al cap d’aproximadament un mes per a avaluar els resultats i determinar cada quant és convenient realitzar les revisions de manteniment.

PERIODONTITIS:

1. Valoració: Es realitza un detingut estudi periodontal clínic (periodontograma) i radiològic per a valorar la situació en el moment de començar.
2. Raspat: s’estableixen les sessions de raspat, encara que és aconsellable realitzar una higiene prèvia per a eliminar i desinflamar al màxim la geniva. El raspat és la fase bàsica del tractament i va dirigida a eliminar els bacteris de la bossa periodontal, restes de carrall en localització subgingival, capes de geniva granulomatosa i allisar la superfície radicular amb l’objectiu de dificultar la nova adhesió de la placa. Normalment es realitza sota anestèsia local i per quadrants
3. Avaluació i manteniment: Una vegada finalitzat el raspat se citarà al pacient al cap d’un mes per a avaluar els resultats realitzant un altre periodontograma (com el que es va realitzar el primer dia) per a determinar si es requerirà de la cirurgia periodontal per a acabar de reduir les bosses periodontals.
4. Cirurgia:Quan la bossa periodontal és profunda pot ser necessària la realització de CIRURGIES PERIODONTALS una vegada finalitzada la fase de raspats. És una fase del tractament que permet eliminar els bacteris de les zones més profundes de la bossa periodontal i corregir els defectes anatòmics produïts com a conseqüència de la malaltia. A vegades és possible recuperar l’os perdut mitjançant l’aplicació de tècniques regeneratives.

La millor manera de prevenir la periodontitis és mantenir una correcta higiene bucal i acudir al dentista  com a mínim dues vegades a l’any.  En Gratacòs els nostres especialistes t’explicaran com realitzar una correcta higiene bucal (combinar raspallat dental amb fil dental i raspalls interproximals) i analitzaran l’estat de les teves genives seguint un protocol ràpid i indolor.

Les més freqüents són sens dubte les conegudes com a malalties periodontals. Les formes lleus es diuen gingivitis i afecten només la geniva, les greus són les periodontitis en les quals es produeix una destrucció dels teixits profunds com el lligament periodontal i l’os alveolar.

GINGIVITIS = INFLAMACIÓ DE LA GENIVA (REVERSIBLE)

PERIODONTITIS = DESTRUCCIÓ DE L’OS DE SUPORT DENTAL (IRREVERSIBLE)

La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà ( en joves 75% de 20 a 25 anys).

La periodontitis és molt estranya en joves i adolescents, però existeixen certes formes agressives que només els afecten a ells. No obstant això la seva freqüència augmenta amb l’edat.

Quines són les conseqüències si no tractem la malaltia?

En absència de tractament condueixen a la pèrdua de les dents en un període variable de temps. El edentulismo és un problema sanitari de primer ordre ja que produeix grans seqüeles funcionals, estètiques i psicològiques en les persones que ho pateixen.

Els estudis sobre població indiquen que els fumadors, i especialment de grans quantitats, tenen una clara tendència a la malaltia periodontal. Això s’explica per l’efecte local dels productes derivats de la combustió del tabac i l’efecte general desencadenat pels productes tòxics del tabac sobre l’organisme. La geniva rep una menor aportació sanguínia i d’oxigen, alhora que disminueixen els seus mecanismes defensius contra els bacteris de la placa bacteriana. Això justifica una major destrucció dels elements de subjecció de la dent.

La causa més freqüent que dóna lloc al fet que la geniva emmalalteixi són els bacteris.

Els bacteris que habiten en la boca es dipositen sobre la superfície de les dents i en el solc gingival, constituint la placa bacteriana. Quan els bacteris creixen sobrepassant un cert nivell, són capaços de produir lesions en els teixits periodontals. La gravetat de les lesions produïdes pels bacteris en el periodonto depèn de la susceptibilitat individual que és una característica genèticament determinada.

L’element fonamental per a patir malaltia periodontal és la predisposició individual i aquesta ve condicionada genèticament, però també hi ha un altre factor molt important que podem corregir i és una mala higiene bucal.

BACTERIS + PREDISPOSICIÓ GENÈTICA = PERIODONTITIS

Altres consideracions:

• Tabac: els fumadors, i especialment de grans quantitats, tenen una clara tendència a la malaltia periodontal.
• Mala posició dentària: les dents mal col·locades poden afavorir l’aparició de problemes de la geniva perquè la higiene es dificulta en aquests casos i els bacteris creixen millor.